XVIII POCATRAÇA

11 de març, 2018 - General - Comentaris -

Aquest cap de setmana m'he estrenat amb les curses d'esquí de muntanya! Però quin estrenu, mare meva! No he estat mai molt posat al món de l'esquí de muntanya. El dia abans vam anar a dormir tots a Núria, mentrestant sopàvem em van ensenyar el recorregut que havien estat preparant durant setmanes, però que aquell mateix dia havien hagut de canviar per culpa de la neu. Jo tot feliç me'l vaig estudiar i vaig decidir els punts on seria més fàcil i estratègic per veure els corredors tan pujant com baixant.

Vam anar a dormir.

A un quart de nou del matí començava a caminar amb les meves raquetes amunt, el primer punt era a mitja pujada on després hauria de córrer per arribar a un altre lloc on els veuria baixant i així tindria fotos tan pujant com baixant. La teoria molt maca! jejej

Vaig arribar al primer lloc i m'hi vaig posar còmode. EN TEORIA faltaven uns 20 minutets perquè sortissin els corredors, el temps perfecte per mirar bé el lloc i preparar la càmera. Aquests hipotètics 20 minuts es van transformar en 2 hores i mitja! Per culpa de les males condicions meteorològiques es va anar aplaçant reiteradament la sortida: de 9:30 a 10, 10:30, 11. Amb aquestes dues hores i mitja sol al mig de la pala se’m van passar moltes coses pel cap... Bufava molt de vent, feia bastant fred i nevava. La neu va començar a colgar la maleta i minuts després jo també semblava un ninot de neu, o més ben dit un glaçó!

 

Al final els corredors van arribar, de cop i volta ESTRÉS! Passaven com bales. Un cop van passar tots, em vaig posar de nou les raquetes i vaig córrer tot el que vaig poder per intentar arribar al segon punt abans que passés el primer corredor. Ja us puc dir ara que NI DE CONYA! Gairebé la meitat ja havien passat quan vaig arribar... Sort que els esquiadors feien dues voltes i els vaig agafar a la segona!

Un cop ja van passar tots els corredors, raquetes als peus i avall que fa baixada. Ara, ja us ho diré, després de veure més de 200 esquiadors per davant dels nassos durant tot el dia, em vaig sentir més tonto que mai baixant amb raquetes per unes baixades precioses i dignes de gaudir amb uns esquís als peus.

Vaig arribar a baix fos! Sort que després de dinar em vaig fer un bon cafè.

DSC_0419
DSC_0022
DSC_0055
DSC_0290
DSC_0312
DSC_0415
DSC_0423
DSC_0697
DSC_9670
DSC_9672
Comparteix 

Deixa el teu comentari
L'adreça electrònica no sera publicada

5 + 2 =
Veure anterior Veure següent
Darreres entrades
Categories