Exposició Restaurant Can Xabanet

16 de agost, 2019 - General - Comentar -

El passat agost vaig inaugurar, al Restaurant Can Xabanet de Banyoles, una nova exposició de fotos de natura i paisatge.

Des dels inicis de la meva carrera com a fotògraf el paisatge ha estat sempre una de les meves fixacions. La bellesa natural m'atrau exageradament.

En aquesta exposició es pot veure l'evolució de la meva galeria amb el pas del temps. Igual que jo he crescut i evolucionat, la meva visió del món a través de l'objectiu també ho ha fet. Una visió més crítica, amb composicions més estudiades i pensades.

 

Moltes gràcies a en Pep per donar-me l'oportunitat d'exposar a casa seva!

Bon profit!

Deixa un comentari

3r Premi i Accèssit - IV EXPONATURA UAB

04 de juny, 2019 - General - Comentar -

Aquesta setmana passada es va celebrar l'entrega de premis de l'Exponatura UAB 2019, concurs de fotografia organitzat pel Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB, aprofitant el marc de les V Jornades de Recerca del BABVE.

Aquest any la participació ha estat notòria. Amb 211 fotografies el jurat ha escollit les 10 millors. Dins aquestes 10 fotografies escollides hi havia les dues meves presentades: "Empusa pennata, la nimfa invisible" i "Cuit i amagar". En aquest cas la primera fotografia ha estat nominada com a accèssit i la segona ha obtingut el 3r premi del concurs.

Felicitar a l'Antonio Burguillos, company de classe i excel·lent naturalista i fotògraf, pel primer premi, amb la fotografia "Intercambio de miradas".

 https://www.uab.cat/web/exponaturauab/galeria-de-fotos-2019-1345790551539.html

pd: la imatge del cartell d'enguany és meva, guanyadora de l'edició anterior.

Un plaer participar a aquesta concurs any rere any i veure com creix!

Ens veiem l'any que ve amb noves instantànies.

 

Deixa un comentari

Exposició "Fotografia de natura : els paisatges i els seus habitants"

14 de novembre, 2018 - General - Comentar -

Des del 14 de Novembre fins el 21 de Desembre, a la Biblioteca de Ciències i Tecnologia de la Facultat de Ciències i Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona, hi ha una exposició de fotografia que he compartit amb en Marçal Pou, fotògraf i company. Des de la coordinació del Grau de Ciències Ambientals ens van demanar que, per commemorar els 25 anys del grau, els agradaria muntar una exposició fotogràfica. I jo, com sempre, encantat de la vida!

Com que l'espai era reduït vam optar per exposar, cada un, 7 fotografies de la nostra especialitat: en Marçal fauna i jo paisatge. D'aquesta manera podíem dividir l'espai i la temàtica de l'exposició s'ampliava un xic més. Escollir 7 imatges se'm va fer complicat, però sempre se'n tenen algunes de preferides i al final van sortir. Vaig reutilitzar alguna impressió que ja tenia d'altres exposicions prèvies, però com que el públic és totalment diferent no hi ha problema.

Vaig realitzar dues impressions a OrliMarc, una botiga de la universitat on fan orles i ampliacions. A aqueta botiga tenia un “bonus” de 150€ per haver guanyat el premi EXPONATURA UAB 2018, i posats a fer, vaig aprofitar. S'ha de dir que són uns grans professionals i van sortir unes impressions perfectes! Gràcies.

 

Agrair aquesta oportunitat a la coordinadora del grau per la iniciativa, les encarregades de la biblioteca per tota l'ajuda i suport a l'hora de muntar l'exposició, evidentment a en Marçal Pou per compartir l'espai amb mi i ajudar-me a materialitzar l'expo i per suposat a tota la gent que ha parat, algun instant, a observar i comentar les fotografies.

Em fa molt feliç poder compartir les meves experiències d'aquesta manera.

 

A aquestes pàgines podreu trobar més informació sobre l'exposició:

https://www.uab.cat/web/noticies/detall-noticia-1334555661889.html?noticiaid=1345777696991

https://ddd.uab.cat/record/199407

Deixa un comentari

1r PREMI -- III EXPONATURA UAB

07 de juny, 2018 - General - Comentar -

Un ànec coll-verd solitari deambulava per les fredes aigües de l'estany de Banyoles un dia d'hivern. La boira confonia l'aigua amb el cel. Els plataners, sense fulles, deixaven caure les branques sobre l'estany, assenyalant la direcció al desorientat ocell.

 

Amb aquesta imatge em vaig emportar el primer premi al concurs de fotografia "EXPONATURA" organitzat pels Departaments de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia (BABVE) de la Universitat Autònoma de Barcelona.

 Em fa feliç veure que totes les hores invertides, amb la càmera a la mà, que no en són poques, tenen recompensa!

Gràcies! Seguim!

Deixa un comentari

Nat Geo Your Shot - Sunset in Háifoss

01 de juny, 2018 - General - Comentar -

I'm so happy to announce you that my picture: Sunset in Háifoss, has been selected as one of the Photos of the Week Series 01-2018 by Nat Geo Your Shot. Thanks to the Nat Geo associate Photo Editor Kristen McNicholas to choose it!

That's a big goal for me!

 

More info here: http://yourshotblog.nationalgeographic.com/post/174469763972/photos-of-the-week-series-june-01-2018

 

- 2 days later -

National Geographic Your Shot has published my picture on his Instagram account! That's so cool! 25k likes, that's amaizing!

Thank you NatGeoYourShot!

 

More info here: https://www.instagram.com/p/Bjp1pkNliZk/?taken-by=natgeoyourshot

Deixa un comentari

Escalada a SIURANA

30 de abril, 2018 - General - Comentar -

Aquest cap de setmana, per primer cop, les fotos m'han penjat a una paret! Siurana és la meca dels escaldors. El petit poble s'alça sobre unes imponents parets, les quals són perfectes per fer-hi el mico. Hi ha tots els graus possibles, des de les vies més fàcils a les més dificils del món, i allà estava jo: penjat com un pernil al mig de la paret fent fotos als meus companys. 

 

Plovia. Feia vent. Em feien mal les cames per l'arnés. Feia fred i tenia gana. Però va ser espectacular.

 

Com que era el primer cop que ho feia no tenia "ascender". Un artilugi que et permet pujar per la corda amb molta facilitat. Amb un meu company vam improvitzar un "prussic": una petita corda entortolligada a l'altre que amb el pròpi fregament de les dues ja em frenava. Alhora de pujar havia de destensar la corda i moure-la amunt. En portava un al peu i l'altre a la mà, i la càmera penjada a l'esquena. Així que mà, peu, mà, peu i amunt!!

 

Li he agafat el gust a això de fer el ratpanat al mig de la paret! Aveure quan repetim!!



Deixa un comentari

Els PUPUTS tornen a casa

06 de abril, 2018 - General - Comentar -

Des que tinc memòria, cada primavera veig arribar una parelleta de Puputs (Upupa epops) provinents del nord d'Àfrica, on passen els freds hiverns. Els últims anys s'han identificat parelles que ja no hivernen al continent africà, sinó que es queden a la península Ibèrica perquè els hiverns ja no són el que eren.
Els puputs s'alimenten de cucs, erugues, aranyes... i viuen en forats de murs de construccions abandonades o d'arbres en zones rurals. Amb l'aparició dels insecticides els costa més trobar menjar.

Em fa molt content quan, cada febrer, aquesta parella de puputs m’anuncia l’arribada de la primavera.
Aquesta setmana, amagat darrere d'una finestra de casa, he pogut presenciar l'aparellament d'aquest dos preciosos animals. D'aquí unes quantes setmanes, entre 5 i 7 pollets començaran a piular i, quan hagin crescut un xic, emprendran el seu primer llarg viatge cap al sud. I, novament, començarà l’espera...

Deixa un comentari

XVIII POCATRAÇA

11 de març, 2018 - General - Comentar -

Aquest cap de setmana m'he estrenat amb les curses d'esquí de muntanya! Però quin estrenu, mare meva! No he estat mai molt posat al món de l'esquí de muntanya. El dia abans vam anar a dormir tots a Núria, mentrestant sopàvem em van ensenyar el recorregut que havien estat preparant durant setmanes, però que aquell mateix dia havien hagut de canviar per culpa de la neu. Jo tot feliç me'l vaig estudiar i vaig decidir els punts on seria més fàcil i estratègic per veure els corredors tan pujant com baixant.

Vam anar a dormir.

A un quart de nou del matí començava a caminar amb les meves raquetes amunt, el primer punt era a mitja pujada on després hauria de córrer per arribar a un altre lloc on els veuria baixant i així tindria fotos tan pujant com baixant. La teoria molt maca! jejej

Vaig arribar al primer lloc i m'hi vaig posar còmode. EN TEORIA faltaven uns 20 minutets perquè sortissin els corredors, el temps perfecte per mirar bé el lloc i preparar la càmera. Aquests hipotètics 20 minuts es van transformar en 2 hores i mitja! Per culpa de les males condicions meteorològiques es va anar aplaçant reiteradament la sortida: de 9:30 a 10, 10:30, 11. Amb aquestes dues hores i mitja sol al mig de la pala se’m van passar moltes coses pel cap... Bufava molt de vent, feia bastant fred i nevava. La neu va començar a colgar la maleta i minuts després jo també semblava un ninot de neu, o més ben dit un glaçó!

 

Al final els corredors van arribar, de cop i volta ESTRÉS! Passaven com bales. Un cop van passar tots, em vaig posar de nou les raquetes i vaig córrer tot el que vaig poder per intentar arribar al segon punt abans que passés el primer corredor. Ja us puc dir ara que NI DE CONYA! Gairebé la meitat ja havien passat quan vaig arribar... Sort que els esquiadors feien dues voltes i els vaig agafar a la segona!

Un cop ja van passar tots els corredors, raquetes als peus i avall que fa baixada. Ara, ja us ho diré, després de veure més de 200 esquiadors per davant dels nassos durant tot el dia, em vaig sentir més tonto que mai baixant amb raquetes per unes baixades precioses i dignes de gaudir amb uns esquís als peus.

Vaig arribar a baix fos! Sort que després de dinar em vaig fer un bon cafè.

Deixa un comentari

Obrint traça al Puigsacalm

11 de febrer, 2018 - General - Comentar -

Vet aquí que els homes del temps, de cop i volta, aquest hivern que havia de ser eixut com una pansa, van començar a pronosticar la tempesta perfecta. Érem a Barcelona acabant les últimes classes de la setmana i a la que vam poder ja érem al bus en direcció a la Garrotxa. La van ben encertar. Neu, neu i més neu, i a cotes més aviat baixes. Va passar el cap de setmana i mitja Garrotxa estava pintada de blanc.

Anar a Vallter quan el Puigsacalm estava més bonic que mai? Ens imaginàvem les baixadetes que es podrien fer pels prats de sobre la Font Tornadissa. Així que dit i fer, cafè de bon matí i un bon grupet de 6 amics sortíem direcció al Coll de Bracons. Uns amb esquís i els altres amb raquetes.

Érem els primers d’estrenar la neu caiguda la darrera nit, la del dilluns. Obrir traça, arraulir-nos per passar per sota la gran quantitat de boixos doblegats, fer quatre fotos i passar una molt bona estona amb la millor companyia i ben xops. La mà de neu que queia de les capçades dels arbres!

Doncs bé, vam anar obrint aquesta traça, que després utilitzaria la resta de fans de la neu i la muntanya durant la setmana i, passa rere passa, vam arribar a la Font Tornadissa. Tot estava cobert per aquest mantell blanc, com si es tractés d’un nòrdic ben flonjo. No es veia ni la font, ni cap roca, ni cap soca de faig.

Ens vam trobar amb un parell de joves aventurers que pujaven sense ‘estris dissipadors de pressió’ -esquis o raquetes, jeje-  i, a mitja pujada, van acabar fent-se enrere. Penseu que la neu els arribava més amunt de mitja cuixa. Un munt de neu!

Finalment, amb feines i treballs vam aconseguir fer el cim. I després, avall que fa baixada, pells fora i ffffffiiiuuuuu…. No, no, no tanta velocitat. De tanta neu que hi havia i de l’altura a que ens arribava dels camals dels pantalons es feia quasi impossible baixar amb certa velocitat. Enlloc d’esquiadors vam semblar, bona part de la baixada, remadors a l’estany de Banyoles.

Amb paciència vam aconseguir baixar i després de més de 6 hores, xops, cansats i amb unes vistes gravades a la ment que amb molts anys no podrem oblidar, vam arribar al cotxe. I amb el clàssic orgasme que es té quan un es treu les botes d’esquí o de muntanya després d’una bonica però intensa i dura jornada, va concloure la nostra aventura hivernal pel Puigsacalm. 

Deixa un comentari

Matí enboirat a l'estany de Banyoles

01 de febrer, 2018 - General - Comentar -

Surt el sol per l'horitzó i de cop i volta, la boira envaeix l'estany de Banyoles. Tot blanc. L'aigua es confon amb el cel, el cel amb l'aigua. Tot passa a ser un.
Enmig del silenci una gota cau dins l'estany de Banyoles. Les ones causades per aquesta es propaguen sense compassió ni atura.

Bon dia!

Deixa un comentari

Primera sessió de fotos a un restaurant

14 de gener, 2018 - General - Comentar -

La fotografia de gastronomia no és lo meu, però sempre m'agrada provar coses noves!

Un cap de setmana diferent treballant amb El Celler d'Olot, un petit restaurant de "montaditos" exageradament deliciosos!

Deixa un comentari

Matinal improvitzada!

10 de gener, 2018 - General - Comentar -

Una matinal improvisada! Tan improvisada que vaig haver de córrer els últims 10 minuts per arribar a la localització perquè el sol m'atrapava! Em va deixar muntar el trípode i va treure el cap...

Estàvem tan ben acostumats durant l'hivern d'aixecar-nos tard... a partir d'ara toca matinar per veure sortir el sol!

Panoràmica de 7 fotos.

Deixa un comentari

Cresta del Ferran

06 de desembre, 2017 - General - Comentar -

Feia temps que ho teníem al cap. Cada cop que ens apropàvem a l'Alta Garrotxa la cresta ens cridava! Aquest desembre ho vam fer!

Ben aviat ens plantàvem a la palanca, el riu de la vall d'Hortomier estava glaçat, s'hi podia caminar per sobre fins i tot! Amb un tres i no res érem sota la imponent cresta i començava la festa!

Puc afirmar que va ser el dia que més fora de confort vaig estar treballant! Massa coses al cap alhora...

La càmera anava d'un costat a l'altre, amb una cinta em vaig fer un "arreglo" perquè no sem bellugués tant, però que fos de fàcil accés.

 

Una aventura espectacular i amb moltes més ganes de treballar a paret!

Deixa un comentari

Nova exposició fotogràfica - DOS

21 de febrer, 2017 - General - Comentar -

El jove fotògraf Galdric Mossoll inaugura una nova exposició fotogràfica que ha titulat DOS.

Amb 10 fotografies l'artista vol mostrar la relació que hi ha entre la natura i l'ésser humà. A totes 10 hi apareix com a mínim una figura humana; d'aquesta manera el paisatge pren escala, alhora que l'home fotografiat passa a formar part de la imatge però sempre amb molta cura car és aquest qui l'observa.

Deixa un comentari

1a Exposició Fotogràfica - MERAKI

08 de febrer, 2017 - General - Comentar -

Em fa molta il·lusió anunciar que a partir del 27 Gener del 2017 exposaré una vintena de les meves fotos preferides al local del Centre Excursionista d'Olot ubicat al Firal d'Olot (Passeig d'en Blay, 5).

 

Al CEO (Centre Excursionista d'Olot), concretament a la Secció de Mainada d'aquest centre, he crescut. Des dels 6 anys que sóc nen d'aquesta secció i en fa tres que sóc monitor. He après, he plorat, he rigut, m'he iniciat a la muntanya i indirectament vaig començar a fer fotos gràcies al CEO. És per això que em fa especial il·lusió fer la meva primera exposició fotogràfica a aquest local. 

 

Recomano a tothom qui li interessi la fotografia, la muntanya o simplement li agrada veure fotos, que es passi per aquest llogaret on hi exposo un petit bocí de la meva feina.

 

Espero que us agradi!

Deixa un comentari

1r Premi Beca David Font "Tete"

06 de juny, 2016 - General - Comentar -

El garrotxí Galdric Mossoll Clos, de només 17 anys, va guanyar el premi de la Beca David Font "Tete" per a joves fotògrafs. El jove de Santa Pau va presentar "una sèrie de fotografies excepcionals, tècnicament i creativament" segons paraules del jurat.


La primera edició de la Beca David Font "Tete" va comptar amb la participació de 23 joves de Catalunya i les Illes Balears, que van aportar més de 280 fotografies de temàtica natural o esportiva, les dues disciplines que practicava David Font.

Deixa un comentari